La dreta, tal com és

Avui ha estat un d'aquells dies parlamentaris en què la dreta s'ha destapat, i s'ha mostrat com realment és, intolerant, prepotent i decidida al que sigui, inclosa la incitació a la divisió civil del nostre poble, per a mirar d'afavorir els seus objectius partidistes.

Passaven pocs minuts de les nou del matí quan al Congrés dels Diputats, tot just iniciat el debat sobre la LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes) el diputat Sánchez Llibre, de CiU, ha començat el seu discurs a la tribuna titllant-nos als diputats del PSC d'assassins. Ho ha repetit en tres ocasions, si bé en la darrera ha indicat que ho deia en sentit polític, però ha afegit a l'acusació d'assassinat de l'Estatut l'agreujant de que ho fèiem amb premeditació.

Poc més tard del mateix matí, però a les Corts Valencianes, el President de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, del PP, s'ha dirigit al portaveu del PSPV-PSOE, el diputat Luna, dient que el que els socialistes volíem era agafar una camioneta, anar a casa seva de matinada i que al matí següent aparegués bocaterrosa a una cuneta.

Les dues manifestacions de les dues dretes, CiU i PP, passen amb molt d'una intemperància més o menys disculpable en un debat polític.

El que han fet avui les dretes ha estat una incitació a l'odi polític i social, una incitació a la divisió del nostre poble formulant acusacions gravíssimes contra els socialistes.

Cal tenir molta cura amb aquesta qüestió, que no és menor de cap de les maneres, perquè les paraules d'odi engendren odi.

This wall will fall

Portem un pilot de dies amb tots els noticiaris començant amb referències a la caiguda del Mur de Berlín, i el mateix passa amb la premsa escrita.

És gairebé obvi que la caiguda d'aquell Mur va ser un pas endavant en la nostra història, en el respecte als Drets Humans i en la marxa cap a un sistema plenament democràtic, encara que es tendeixi massa a amagar que aquell Mur va ser conseqüència d'una impresentable desviació d'unes idees i d'unes preguntes sobre el Món - les plantejades per les diverses visions socialistes - sense les quals la situació dels treballadors arreu seria molt pitjor que l'actual, i que les preguntes segueixen sent vàlides malgrat les desviacions dictatorials.

Es parla menys d'un altre Mur, del Mur que Israel ha aixecat en territori palestí, i que suposa la divisió del territori, la destrucció de la vida econòmica i social del poble palestí, l'incompliment de les resolucions de Nacions Unides i del Dret Internacional aplicable, la confiscació de l'aigua disponible i, a més o sobre tot, la segregació dels palestins.

Alguns, molts més dels que ells volen i diuen, no ens resignem i ho recordem i ho recordarem mentre el Mur subsisteixi, i actuarem políticament tant com podrem per a fer que desaparegui.

L'expressió anglesa del títol és, em sembla, prou expressiva i clara: "Aquest Mur caurà"

Sense cap paraula més

No cal, en efecte, cap altra paraula.

Per a decepció de profetes de calamitats, per a decepció d'excitadors de productives pors, la pandèmia ha estat un fracàs.

Brussel·les, un cop més

Surto un cop més cap a Brussel·les, aquest cop per a assistir a una sessió de la Comissió Política, de Seguretat i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània.

Hi he de presentar, com a co-autor, el projecte de rapport sobre "Llibertat d'expressió i respecte a les creences religioses".

Tenim, a més, un carregat Ordre del Dia, amb aspectes com el procés de pau a l'Orient Mitjà, la situació al Líban, i l'estat de la Unió per a la Mediterrània.

Com podeu veure, un temari prou complicat, que augura discussió i també molta passió.

Fins a la tornada!

Honduras pel bon camí

Les darreres notícies arribades d'Hondures semblen anar pel bon camí.

La firma de l'acord pel qual es permet la restauració de la Presidència legítima de Manuel Zelaya i es reconeix la legitimitat de les eleccions del proper 29 de novembre, pot acabar amb la situació de govern de fet, plenament ilegítim de Micheletti.

És un bon pas per a la restauració del sistema democràtic, que ha quedat clarament debilitat pel cop que va obligar el President Zelaya a deixar el país.

Sembla, d'altra banda, que la reacció de la comunitat internacional aïllant completament el règim colpista ha estat eficaç a la fi.

Podeu trobar més explicacions sobre la qüestió aquí i aquí.

Una cita / LXIX

Folie pour folie, prenons les plus nobles.

Gustave FLAUBERT (1821 - 1880)

(Bogeria per bogeria, agafem les més nobles)

(Locura por locura, tomemos las más nobles)

Una setmana normaleta

Acabo avui una setmaneta normal de feina, encara que una mica diferent d'altres perquè el Ple del Congrés va ser l'especial de discussió general dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2010.

Vaig començar la setmana parlamentària a Madrid, dilluns al matí, amb una reunió amb responsables de la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans sobre la situació a Palestina, que va haver d'acabar per assistir al Ple de Pressupostos, que continuava per la tarda i en acabar aquest vaig presidir, a les nou de la nit, la reunió del Patronat de la Fundació ArtSur, just a temps per a prendre un mos, i arribar al cafè del sopar d'un grup informal sobre les relacions hispano-poloneses format a partir del viatge a Krynica.

Dimecres començava el Ple a les nou del matí, i a primera hora de la tarda es reunia la Comissió d'Afers Estrangers per a sentir el Ministre Moratinos sobre els temes de Gibraltar i la darrera Assemblea General de Nacions Unides. Tot seguit, en un altre edifici del Congrés vaig presentar i moderar un acte públic sobre els Drets Humans a Palestina i Israel amb membres de la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans, que vaig poder acabar a temps per a arribar a l'últim avió del Pont Aeri cap a Barcelona.

Dijous em tocava Tarragona, amb dues entrevistes a TV locals i conferència organitzada per la Sectorial de Justícia del PSC sobre la nova oficina judicial, aprovada tot just el passat 15 d'octubre.

Divendres al matí es tractava d'una taula rodona, finalment reduïda a un diàleg amb la Diputada Dolors Montserrat Montserrat, del PP, també sobre la nova oficina judicial, en el transcurs del Congrés de la Unió Progressista de Secretaris Judicials que es desenvolupava a Barcelona, i a quina clausura per la Consellera Montserrat Tura també vaig assistir. Al vespre era el torn del sopar anual - que en diuen de Nadal malgrat l'època en què es fa - dels Graduats Socials, que també va girar en torn de la Llei que vam aprovar el 15 d'octubre.

Dissabte a la tarda vaig participar amb una curta intervenció en els actes del Dia de Kashmir que es commemorava per part de la comunitat pakistanesa establerta a Barcelona en els locals de la UGT a la Rambla, des d'on vaig arribar ben just al sopar de celebració del 25è aniversari del Centro Extremeño Muñoz-Torrero al restaurant Tres Molinos d'Esplugues de Llobregat, amb participació, entre d'altres, de les alcaldesses de L'Hospitalet i d'Esplugues i del Ministre de Treball i de la Ministra de Defensa.

Si hi afegim les hores dedicades a les classes setmanals d'anglès, alemany i àrab, resulta una setmaneta d'allò més normal en l'activitat d'un Diputat perifèric, com sóc.

Justícia a Tarragona

Avui m'he apropat a Tarragona per a participar com a ponent en un acte sobre la reforma de l'oficina judicial, tot just aprovada dijous passat en forma definitiva pel Congrés dels Diputats.

L'acte tenia el títol, moderadament provocador, de "Per fi la justícia? La nova oficina judicial."

L'organitzava la Sectorial de Justícia de Tarragona, i ha resultat d'un gran interès, car hem parlat del tema proposat i de molts d'altres relacionats amb l'administració, l'administració de Justícia, el poder, el Poder Judicial, els jutges, els ciutadans, el servei públic, etc.

Ens han quedat ganes de continuar parlant, i em sembla que això sempre és bo.

Constitució britànica

La Constitució britànica no està escrita, al menys no en un sol llibre, però existeix, vaja si existeix! Canvia, a més, molt poc al llarg del temps, encara que en els governs de Tony Blair s'han introduït algunes modificacions d'importància, sobre tot pel que fa a la Cambra dels Lords.

Aquests darrers dies s'ha produït una modificació major pel que fa al sistema judicial britànic.

Els Law Lords que es van fer famosos arreu a rel del procediment contra el dictador Augusto Pinochet, han passat a constituir un Tribunal Suprem separat de la Cambra dels Lords, de la que han deixat de ser membres, i s'han instal·lat físicament en un altre edifici fora de les Cases del Parlament, encara que ben prop d'elles. En teniu una fotografia de la flamant seu, amb el Tribunal en ple, aquí dalt.

Aquesta modificació, que ha passat plenament desapercebuda a casa nostra - capficats com estem en intentar escatir i comprendre els diferents modes d'estafa que usen els nostres prohoms - ha creat força enrenou al Regne Unit, que s'apropa un passet més als sistemes continentals de divisió de poders, amb la creació d'un Tribunal Suprem, encara que, seguint les més velles tradicions, la creació s'hagi fet per transformació d'una institució anterior.

Cal esperar que la independència judicial sigui reforçada per aquesta reforma, perquè els règims democràtics necessiten absolutament una absoluta independència dels jutges i tribunals.

Les notícies i el que passa

Just al centre de la diana, tal com ens té acostumats, el mestre El Roto clava el comentari sobre el poder, la política, la filosofia i la història.